Centenari del compositor Josep Cercós (1925 - 1989)
24/05/2024
El Govern de la Generalitat de Catalunya, des del Departament de la Presidència, va fer pública, fa pocs dies, la relació d'esdeveniments i personalitats que seran objecte de commemoració per part de la Generalitat de Catalunya durant l'any 2025. Entre aquests, s'hi troba el compositor Josep Cercós i Fransí (1925-1989) amb motiu del seu centenari.
El reconeixement de l'Any Cercós ha estat propiciat pel Laboratori d'Expressions Artístiques i Desenvolupament (LEAD). A través de la presidenta de l'associació Neus Dalmau i del comissari de les activitats projectades, el musicòleg i editor Bernat Cabré, es pretén aprofitar el centenari per recuperar de l'oblit un compositor l'obra del qual es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya i a la Biblioteca de Catalunya. L'oblit és de tal magnitud que, a tall d'exemple, de les seves tres simfonies arribades fins als nostres dies, cap d'elles s'ha estrenat mai.
Format en les disciplines de clarinet, piano, trompa i violoncel, posteriorment Josep Cercós va cursar estudis d’harmonia, composició i contrapunt amb Ricard Lamote de Grignon, Ernest Cervera i Cristòfor Taltabull. Membre destacat del Cercle Manuel de Falla, la seva obra mostra l’evolució des d’un neoclassicisme inicial fins a un posicionament pròxim al serialisme i a les experimentacions amb les possibilitats de la combinació sonora, seguint sempre un camí molt personal de recerca de la modernitat, resultat dels estudis amb Hermann Scherchen i dels contactes amb Luigi Nono i Iannis Xenakis, entre d’altres. Creador d'una notable producció de música simfònica, de cambra, d’escena i per a teclat, entre les seves obres, en destaquen l’Octet (1972) i la Simfonia de cambra (1974), considerades com dues de les mostres més importants de la música contemporània a Catalunya.
La declaració d'Any Cercós ha comptat amb un important nombre d'entitats i equipaments com ara l'Ajuntament de Barcelona, L'Auditori, el Gran Teatre del Liceu, l'ESMUC o personalitats del món de la música com Emili Blasco, Salvador Brotons, Edmon Colomer, Feliu Gasull o Benet Casablancas. Cal dir que en l’àmbit editorial, l'obra de Cercós també mostra importants buits i llacunes, malgrat que algunes de les seves obres han estat editades per Tritó (Preludi, Recitatiu i Fuga, 5 Lieder sobre R. M. Rilke, per a veu i piano, 4 Cançons sobre J. S. Papasseit, per a veu i piano, Passacaglia, per a orgue, Escenes d'un circ, ballet per a piano, Sonata en si menor per a piano), DINSIC (Quadrat màgic) i Clivis.
Segons Bernat Cabré «el caràcter indòmit i summament inquiet de Cercós marcaren el seu procés creatiu i la relació establerta amb la seva pròpia obra atès que, imbuït d’un fort sentit autocrític, sovint la sotmeté a rigorosos processos de depuració». El seu llenguatge musical, així, té un estil molt particular, resultat d'una investigació conscienciosa, que el pot elevar perfectament a la categoria de teòric de la música, i que fusiona la seva lectura personal dels elements tradicionals i de la modernitat.
La constituïda com a Comissió del Centenari Josep Cercós ja ha fet saber algunes de les línies del seu programa com ara la celebració d'alguns concerts, la publicació d'una monografia del compositor, l'edició d'algunes de les seves obres, així com una acció de disseminació de les seves obres en forma de programació a diferents festivals del país.
Una exposició i diferents conferències tancarien, ara per ara, el plec de les activitats per a la commemoració que s'iniciarà el 9 de maig de 2025, quatre dies després del centenari del naixement del compositor.