El bon fer del mestre Manuel Oltra
25/06/2025
El mes de desembre vinent es complirà el desè aniversari de la mort del compositor Manuel Oltra i Ferrer (1922-2015). Si bé nascut a València, el 8 de febrer de 1922, Oltra s'erigeix en una de les figures amb més pes dins del panorama compositiu i formatiu en haver estat durant molts anys un important professor del claustre del Conservatori Superior de Música de Barcelona, a més d'un destacat compositor havent-nos llegat un catàleg gens menyspreable.
Tot i que, com hem dit, va néixer a València, va viure sempre a Barcelona. Havent iniciat els seus estudis musicals a l’edat de catorze anys amb el pianista, compositor i director Josep Font i Sabaté, (1903-1964), va ser ja aleshores quan va començar a compondre les primeres obres com ara la que ell mateix va considerar sempre el seu opus 1: la Sonata-fantasia per a violí i piano. Va ser, però, a la dècada dels cinquanta del segle passat quan va fer una operació acadèmica sorprenent en examinar-se al Conservatori de Música de Barcelona de totes les matèries per tal d'obtenir la titulació de piano. Posteriorment, ampliaria estudis amb figures com ara Toldrà, Zamacois, Ricart i Matas o Joan Gibert.
Professor d'aquest centre, el 1968 va assolir la càtedra de contrapunt i harmonia des d'on va formar un ampli llistat de músics del nostre país. En paral·lel, Oltra va desenvolupar, com hem dit, un notable catàleg musical on sobresurten les obres per a formacions corals i també per a cobla.
Sovint, però, aquesta referencialitat d'Oltra com a compositor de cobla i cor, ha fet oblidar que va conrear gairebé la totalitat dels gèneres i estils com ara el simfònic, el concertant, la música de cambra, les cançons i l'arranjament per a cor de cançons populars catalanes.
A judici de la crítica cal destacar la Rapsòdia per a piano i cobla (1953), considerada com la primera obra per aquesta formació i que va obrir un nou món sonor tot aportant complexitat a la formació de la cobla. En l’àmbit de la música coral, el seu Bestiari (1957) amb poemes de Pere Quart o el Psalmus brevis (1967) són considerats una fita dins del repertori polifònic català. Cal dir que una important mostra del seu repertori coral acaba de ser enregistrat per la prestigiosa formació O Vos Omnes que dirigeix Xavier Pastrana, antic deixeble d'Oltra.
Molta de la seva obra ha estat editada per Boileau, on es poden trobar importants obres com la seva Simfonia esparsa, però també l'esmentada Sonata-fantasia per a violí i piano. Lluny de les posicions de l'avantguarda musical, Oltra va optar sempre per un estil tonal incloent elements tradicionals. Això li va permetre guardar un enfocament de les seves obres estretament relacionat i significatiu amb les seves arrels.
Al llarg de la seva trajectòria professional, Oltra va rebre diferents reconeixements per la seva feina i implicació com a compositor i pedagog. El 1994 va rebre el Premi Nacional de Música en l’apartat de composició i va ser premiat també per la seva feina de recuperació i difusió de la música tradicional i popular amb el Premi Nacional de Cultura Popular i tradicional i el Premi Nacional Agustí Borgunyó l’any 2006. La Generalitat de Catalunya li va lliurar la Creu de Sant Jordi l’any 2010 com a reconeixement de la seva trajectòria musical.