David Padrós
17/09/2025
David Padrós i Montoriol (Igualada, 1942 - Barcelona, 2016) és considerat, a judici de certs sectors de la crítica musical, un dels compositors més interessants de l'escena catalana de la segona meitat del segle XX. Format amb Jordi Albareda (piano) i Jordi Torra (harmonia, contrapunt, composició), posteriorment va ampliar estudis a Alemanya i Suïssa amb Paul Baumgartner i Sava Savoff (piano), Hans Ulrich Lehmann i Klaus Huber (composició) i Jürg Wyttenbach (interpretació de la música contemporània). Va viure a la ciutat de Basilea fins a l'any 1982, on va desenvolupar una intensa activitat com a compositor, pianista i pedagog.
Des de l’any 1971, en què va ser estrenada la seva obra Styx per a orquestra de cambra al Festival Internacional de Música de Barcelona, les seves obres han estat interpretades arreu d’Europa, en importants festivals internacionals com ara els de Lucerna (Suïssa) o el Gaudeamus Musikwoche (Holanda). Considerat per la crítica com un creador seriós i meticulós, Padrós es va declarar influït per les obres musicals Luciano Berio, Pierre Boulez i Karlheinz Stockhausen. La seva obra, molt personal, troba de vegades la seva inspiració en el pensament oriental i es preocupa molt especialment de l'espai, tant des del punt de vista físic com temporal. Entre els seus deixebles hi figuren destacats compositors de l'actualitat com Hèctor Parra i Bernat Vivancos.
Juntanemt amb els compositors Xavier Benguerel, Carles Guinovart, Albert Llanas i Jesús Rodríguez Picó va formar part del grup de compositors Confluències, amb els quals va realitzar entre altres projectes un CD de la Fundació A.C.A. Membre del conjunt de cambra Vol ad Libitum, entre els anys 1995 i 1998, algunes de les seves més importants estrenes van ser Metamorfosi Mozartiana, Línies i Plans, obra inspirada en un dibuix de la investigadora suïssa Emma Kunz i Sincronies que va ser estrenada pel Grupo Enigma dirigit per Juan José Olives (2011).