Edicions de l'obra de Juli Garreta
07/03/2023
Editorial Tritó acaba d'afegir dues noves publicacions de l'obra musical de Juli Garreta (1875-1925) que s'afegeixen a les ja realitzades per aquesta editorial en un projecte que, fins al moment, ha permès les edicions d'importants obres del seu catàleg com ara les Impressions simfòniques per a orquestra de corda, el Concert per a violí i orquestra, la Sonata en do menor o les Cançons per a veu i piano. Es tracta de l'edició de Mediterrani. Preludi simfònic que, segons el musicòleg Joaquim Rabasseda, va venir propiciat per la convocatòria d'un concurs de composició a Madrid.
Estrenat el 15 de novembre de 1918 al Palau de la Música Catalana en el transcurs d'un concert de l’Orquestra de l’Associació Amics de la Música dirigida per Francesc Pujol (1878-1945), Mediterrani va tornar a interpretar-se el febrer de 2019. Es tracta de la primera de les cinc obres orquestrals importants, de l'etapa de maduresa de Garreta, a les que li van seguir la Suite en Sol, Pastoral, Les illes Medes i el citat Concert per a violí i orquestra. L'altra obra publicada és la sardana Maria, en la versió simfònica, una de les nou que del conjunt de seixanta-vuit sardanes compostes pel músic empordanès van ser orquestrades per a conjunt simfònic. A diferència d'altres, Maria va ser orquestrada pel mateix Garreta i va ser interpretada junt amb una altra sardana, la coneguda Nydia, per la mateixa Orquestra de l’Associació Amics de la Música dirigida per Francesc Pujol el 18 de juny de 1920 al Palau de la Música Catalana.
A les portes del centenari de la seva mort, esdevinguda el 2 de desembre de 1925 a Sant Feliu de Guíxols, i del cent-cinquantè aniversari del seu naixement, un 12 de març de 1875 a la mateixa població del Baix Empordà, atansar-nos a Garreta és fer-ho amb un dels més destacats del nostre patrimoni ja no només del món sardanista, sinó del conjunt del patrimoni musical català com així ho avalen les seves obres simfòniques que, a judici de molts biògrafs, van ser conseqüència de la instància realitzada pel seu gran amic Pau Casals (1876-1973).
Amb un catàleg d'obres més que destacat, l'etapa més reeixida va arribar a partir de 1910 quan la seva música va traçar ambicions simfòniques provinents de la seva admiració per les obres de Richard Wagner (1813-1883) i Richard Strauss (1864-1949) que va conèixer gràcies a les interpretacions de l'Orquestra Pau Casals. Aquesta empremta es va manifestar en diferents obres de l'anomenada «música clàssica, però també en les sardanes que, per alguns musicòlegs, han de considerar-se com veritables poemes simfònics per a cobla.