La Simfonia "a la memòria de Juli Garreta" de Josep Valls i Royo publicada per DINSIC
09/01/2024
Antoni Ros Marbà ha estat l'encarregat de preparar l'edició de la Simfonia «a la memòria de Juli Garreta» (1935) del força desconegut compositor Josep Valls i Royo.
En aproximar-nos a Josep Valls i Royo (1904-1999) ho estem fent amb un compositor català que, com Robert Gerhard (1896-1970), va haver de viure l'exili. Format primer a l'Escola Municipal de Barcelona, l'any 924 per evitar el servei militar i mostrar la seva oposició a la nacionalitat espanyola, es va traslladar a la prestigiosa Schola Cantorum de París on va ser deixeble de Vincent d'Indy (1851-1931) i també d'Albert Roussel (1869-1937). Vicecònsol a Le Havre de la mà del seu amic personal, el poeta Josep Carner (1884-1970), el 1937 va conèixer a Gerhard a París en el transcurs del Festival de la SIMC on es va interpretar una obra seva.
I és que des de la dècada dels anys trenta, Valls i Royo havia obtingut destacats premis de composició. Així, si el 1932, la Musical Fund Society de Filadèlfia l'havia reconegut amb el primer premi al concurs internacional de composició pel seu Concert per a quartet de corda i orquestra (1931), tres anys després, el 1935, va assolir ex-aquo, al costat de Joaquim Zamacois (1894-1976) i Josep Barberà i Humbert (1874-1947), el Premi Juli Garreta per la seva Simfonia (1935) que ara DINSIC publicacions musicals acaba d'editar. Malauradament, però, la Guerra civil va impossibilitar la seva estrena per part de l'Orquestra Pau Casals.
Un munt d'elogis són els que ha manifestat Ros Marbà, encarregat d'aquesta primera publicació de la Simfonia i que, en alguns catàlegs, pot llegir-se com la Simfonia «a la memòria de Juli Garreta», dedicatòria que cal relacionar amb l'esmentat premi de la Generalitat de Catalunya. Estrenada, parcialment, al Festival de la SIMC (Socieatat Internacional de Música Contemporània) de Varsòvia de 1939 i a Brussel·les, la seva estrena íntegra va tenir lloc a París i, a Barcelona, no es va estrenar fins a l'any 1957 gràcies a la determinació d'Eduard Toldrà al capdavant de l'Orquestra Municipal de Barcelona.
Es tracta d'una obra de grans proporcions i que es conserva, com la integritat del fons Josep Valls, a la Biblioteca de Catalunya. Amb un travat discurs musical, d'elaboració exquisida, amb un punt deutor del nacionalisme musical, aquesta Simfonia, a judici de Ros Marbà, «està molt ben escrita en quant a mitjans, molt ben resolta en l’àmbit d’arquitectura, amb contingut i una orquestració d'ascendència francesa».
Tant de bo aquesta edició pugui contribuir al reconeixement i a la memòria de Josep Valls i Royo, de qui el citat Josep Carner en va escriure allò de «A Josep Valls, també llunyà, de tan present».
Aquesta obra s'acaba de publicar a les portes de la commemoració, l'any 2025, de l'Any Juli Garreta, per la qual cosa esdevé un material simfònic d'allò més atractiu per a les programacions musicals del país.