L'enigma Jaume Pahissa
23/05/2025
Hi ha qui ha dit que el conjunt del patrimoni musical català és com un immens continent amagat, d'on en sobresurten algunes illes i illots, però on manca una visió més general i global d'aquest dit continent. Quan ens acostem a la figura de Jaume Pahissa i Jo (Barcelona, 1880-Buenos Aires, 1969) és fàcil que ens assalti la sensació d'haver descobert un important compositor on ni els importants estudis musicogràfics i musicològics de Xosé Aviñoa i Joaquim Rabasseda han evitat que, ara per ara, sigui una figura encara força desconeguda al nostre país. Per entendre'ns: en el conjunt de les nostres programacions o edicions discogràfiques, la figura de Pahissa és d'allò més absent.
I sorprèn perquè en el conjunt del catàleg de la seva obra hi trobem música cambrística, amb la presència d'un Trio per a violí, violoncel i piano (1903) i d'un Quartet de corda (1933), obres orquestrals on cal destacar les seves obres Simfonia núm. 2 (1921), Monòdia (1935) i Suite Intertonal (1926), totes estrenades per la mítica Orquestra Pau Casals, música coral i tres òperes com ho són Gal·la Placídia (1913), Marianela (1923) i La princesa Marguerida (1928), totes estrenades al Gran Teatre del Liceu.
Quin és el problema amb la difusió de la música de Jaume Pahissa?
Possiblement, la coneguda mandra dels responsables artístics vers els compositors i obres del nostre patrimoni, però augmentada per la seva condició d'exiliat a l'Argentina, a partir de 1937, d'on ja no va tornar mai més.
Format inicialment en la disciplina de l'arquitectura, va abandonar aquesta per la música, començant a estudiar, a Barcelona, amb Enric Morera. De la mà de Morera va començar les seves activitats de professor, crític, musicòleg i compositor, activitats que prosseguiria a l'Argentina on va mantenir un estret contacte amb Manuel de Falla publicant una de les primeres biografies sobre el compositor gadità. A Catalunya va compondre nombrosa obra orquestral, de cambra i operística estant sempre a l'avantguarda i així és considerat un dels primers músics hispànics a conrear el dodecatonisme, arribant a crear el seu propi sistema compositiu denominat 'intertonal'.
El Teatre Colón de Buenos Aires, l'any 1946, va presentar la seva òpera Marianela. Considerat com un dels grans exiliats catalans a l'Argentina, va presidir els primers Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili el 1941 i els va tornar a presidir el 1960. A judici de la crítica, Pahissa és un dels compositors més originals del primer terç de segle XX.
Fou enterrat al Cementiri de la Chacarita, a Buenos Aires, al panteó de la Sociedad Argentina de Autores, Intérpretes y Compositores, a l'espera que algun dia sigui traslladat a Catalunya. En l'actualitat, part del fons del catàleg d'obres de Jaume Pahissa es conserva a la Biblioteca de Catalunya. L'any 2011 l'Institut d'Investigació en Etnomusicologia del Govern de la Ciutat de Buenos Aires va començar a digitalitzar el seu llegat de partitures i documents per a una posterior difusió.