A les portes del primer aniversari de la mort de Jordi Cervelló
07/07/2023
Editorial Boileau fa força temps que està publicant una part molt important del catàleg del compositor Jordi Cervelló (1935-2022) de qui, el proper 2 de setembre, es commemorarà el primer aniversari de la seva mort.
Deixeble de Joan Massià (1890-1969), els seus estudis a les ciutats de Milà, Siena i Salzburg el van fer prendre consciència de la necessitat de la creació d'una obra musical que oferís un equilibri ente la tradició i la sensibilitat musical contemporània. Aquesta consciència el portaria, al llarg de la seva trajectòria, a la composició d'una quarantena d'obres, gairebé totes elles publicades per Boileau, on sobresurten les compostes per a instruments de corda. Entre aquestes cal esmentar els seus cinc quartets de corda Remembrances (1987/1999), Epithalamion (1992), A Bach (2004), Etüden nach Kreutzer (2006) i Quartet Sant Petersburg (2010-2012) o el seu Concert per a violí i orquestra (2003).
Reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona (1973), la Creu de Sant Jordi (2006) i el Premi Nacional de Música (2010), l'any 2000 es va publicar una monografia sobre ell dins la col·lecció Compositors Catalans, monografia escrita per Xavier Casanoves Danés, Emilio Moreno i Pedro Alcalde.
Una de les darreres obres del seu catàleg va ser la Sonata de Càmera La Caula, per a viola i piano, dedicada a la gran violista navarresa Isabel Villanueva. Va ser en el transcurs de l’estiu de 2019, quan Jordi Cervelló va decidir compondre aquesta sonata per a viola i piano amb la que va voler recrear, musicalment, un dels salts d’aigua que es troben al petit poble de Les Escaules a l' Alt Empordà.
Professor al Conservatori de Música de Badalona va escriure també el tractat Principis fonamentals sobre la tècnica general del violí, i va exercir la crítica. En un emotiu article publicat pel periodista i musicògraf Pere Andreu Jariod, aquest no dubtava en definir a Cervelló com a «músic compromès». Una prova d'aquest compromís va ser la composició de l'obra Les càrregues composta a partir de l'impacte de la violència policíaca de l'1 d'octubre de 2017 per impedir el referèndum d'autodeterminació de Catalunya. En aquest article, Jariod es lamentava de la pèrdua d' «un home amb carisma, que es feia estimar i escoltar. Un músic respectat i admirat. Defensor del nostre passat musical, va expressar-se sempre amb veu pròpia, tant a través de la seva música com de les paraules».
A les portes del primer aniversari del traspàs del compositor i professor, res millor que les seves pròpies paraules de presentació a la seva obra que va deixar escrites en un blog que, entre els anys 2012 i 2020, va ser referència per al panorama musical català.
Escrivia Cervelló:
«El meu catàleg compositiu és versàtil i està format per obres de molt diferent motivació. Unes en un llenguatge més o menys relacionat en la tradició històrica i que anomeno música pura. Altres amb una temàtica inspirada en temes socials, també de caràcter contemplatiu i per fi un apartat d’inspiració pedagògica. En la present relació he anat situant cada partitura a l’apartat corresponent, segons la seva intencionalitat i tipus d’escriptura. Així, pel que fa a música pura –sempre he tingut un compromís amb la tradició històrica– hi ha un bon nombre d’obres ja des de l’inici de la meva carrera compositiva: destaco el ‘Concert per a violí i orquestra’, el ‘Concerto grosso’, la ‘Sonata in cinque tempi’ per a violí, la ‘Sonata a la memòria de Pau Casals’ per a violoncel, ‘Divertimento 2002’, el Quartet de corda ‘Remembrances’, el ‘Quartet Sant Petersburg’, la ‘Sonata per a viola’, el ‘Concert per a piano i orquestra’, el ‘Duo-Sonata’ per a violí i piano, la ‘Sonata per a trompeta’, l' 'Impromptu-Fantasia’ per a orgue, el ‘Trio Le Matin’ per a piano violí i violoncel i un bon nombre d'altres partitures que es reparteixen en diferents gèneres.
Molt particulars són els dos apartats que segueixen. Mentre a l’anterior sempre hi ha un control estructural, de forma, d’unitat, de lògica discursiva, etc., en els dos que esmentaré entrem en un camp d’absoluta llibertat expressiva i cada obra serà fruit de la imaginació i de diferents impulsos interiors. Només hi cap la coherència expressiva. El primer apartat està integrat per obres sobre la violència humana en tots els àmbits. A mode d’exemple, he d’esmentar en primer lloc ‘Seqüències sobre una mort’ de l’any 1970, obra que obriria aquest apartat. Tot seguit vindria ‘Anna Frank, un símbol’ (1971) per a cordes, a la que segueixen dues obres per a gran orquestra: el poema dramàtic ‘Ybris’ (paraula grega que fa referència a la violència) i la recent ‘Natura-Contranatura’. Aquestes dues partitures d’una estètica que es pot considerar expressionista, tenen la particularitat d’un clima canviant centrat en la prepotència i duresa de la irracionalitat humana. La prepotència i la conformació.
El segon apartat és, en canvi, com un alliberament. Una evasió de la realitat que em trasllada a la contemplació d’un món ideal. Un món lliure de la brutalitat humana, que em permet explorar espais oberts, sigui la natura amb els seus fenòmens naturals, la recreació d’un concepte científic o senzillament viatjar en un espai obert. La primera obra d’aquest gènere és ‘Vers l´infinit’ (1982-83), un poema simfònic inspirat en la poesia ‘L’infinito’ de Giacomo Leopardi. ‘Formes per a una exposició’ seria una altra partitura que m’obriria la imaginació. En aquesta obra, feta amb la col·laboració del meu amic Jorge Wagensberg, es descriuen vuit de les formes més freqüents de la natura, cadascuna d’elles ocupen un moviment. ‘Llegenda’, per a viola o violí sol, també ens trasllada a un espai gairebé metafísic, així com també ‘Iscor’ per a violí i viola, pregària d’origen hebreu que fa referència als éssers estimats ja lluny d’aquest món. Una obra recent d’aquest apartat és ‘Entre el so i la reflexió’, per a piano, que es desenvolupa en un espai imaginari.
El darrer apartat comprèn partitures d’inspiració o intencionalitat pedagògica. Ja de sempre, degut a la meva vinculació amb el violí, he trobat una font d’inspiració ja sigui en els innombrables exercicis de tècnica com en els estudis progressius escrits per Kreutzer, Rode, Fiorillo, Mazas, Dont, Wieniawski i de manera especial els que va escriure Eugen Ysaÿe, sota el títol d' 'Exercicis i Escales’. Després de tants anys practicant aquest material, és lògic que de manera inconscient apareguin motius o al·lusions en moltes de les meves obres, ja sigui de música pura o en les dels altres dos apartats. Però en aquest darrer, que divideixo en dos blocs, és quan aquest material es fa més evident».