Copyright © 2012 Gremi d'editorials de música de Catalunya.

Dades oficials i Política de privacitat
Amb la col·laboració de:

logo1 logo3 logo3

Narcís Bonet i la seva obra

10/01/2023
Nascut a Barcelona, Narcís Bonet va ser membre d'una important nissaga familiar d'arquitectes com ho foren el seu pare, Lluís Bonet i Garí (1893-1993) i el germà Jordi Bonet i Armengol (1925-2022) a més d'estar emparentat amb la qui va ser una de les més destacades sopranos del segle XX: Conxita Badia (1897-1975). Això va fer que, de ben petit, visqués en un ambient familiar profundament musical on al domicili del carrer Reina Victòria, 16 (Vallmajor, 10) es van viure importants i destacades actuacions musicals.
 
Va ser, ben aviat, quan Narcís Bonet va començar a rebre una sòlida formació musical de la mà de mestres com ara Joan Massià (1890-1969), Maria Carbonell (1911-1988), Joan Llongueres (1880-1953) i Eduard Toldrà (1895-1962). Va ser gràcies a aquest darrer que es va fer possible la seva presentació al Palau de la Música Catalana, als tretze anys d'edat, com a pianista i compositor. Va eixamplar la seva formació de la mà d'Emili Pujol (1886-1980) i Lluís Maria Millet (1906-19900). En paral•lel a aquesta formació tan exquisida, la convolescència d'una malatia a casa seva li va permetre prendre contacte amb importants poetes catalans com ara Carles Riba (1893-1959), J.V.Foix (1893-1987), Josep Carner (1884-1970) i Salvador Espriu (1913-1985).
 
Un fet decisiu en aquests primers anys va tenir lloc a Mallorca, l'any 1948, quan el director de l'Orquestra Simfònica de Mallorca, Ekitay Ahn (1906-1965), amic personal de Richard Strauss (1864-1949), li va encarregar l'obra simfònica La vaca cega, estrenada al Teatre Principal de Mallorca. La mort, el 8 de setembre de 1949, de Richard Strauss va impossibilitar l'hipotètic projecte de formació musical amb el compositor de l'Elektra i de la mà d'Igor Markevitx (1912-1983) es va possibilitar un Pla B: el poder-se traslladar a París per estudiar amb la prestigiosa pedagoga i compositora Nadia Boulanger (1887-1979) i, posteriorment, la direcció d'orquestra amb el mateix Markevitx. Fruit d'aquells anys de formació és que el 1958, va ser guanyador, a proposta de Darius Milhaud (1892-1974), del Premi de Composició de la Fundació Copley de Chicago.
 
Al llarg de la seva trajectòria en els terrenys de la composició, l'acompanyament pianístic, la direcció d’orquestra, l'ensenyament musical, l'organització, difusió i gestió musicals, sense oblidar la seva acció constant al servei de la cultura catalana, Narcís Bonet va desplegar també diferents càrrecs i responsabilitats com ara els de President de Joventuts Musicals de Barcelona i de la Federació Internacional de Joventuts Musicals, representant del Consell Internacional de la Música de l’UNESCO, productor dels programes musicals de les Emissions en Llengua Espanyola de la Radio Francesa i del seu programa bimensual en català, Secretari d’Òmnium Cultural a París i President del Casal de Catalunya de París, Secretari tècnic de l’Orquestra i Cors de Radio Televisió Espanyola, Conseller del Festival de l’Òpera de Madrid, Conseller Musical de la Dotació d’Art Castellblanch de Barcelona, Director Adjunt de l’École Normale de Musique de París, entre d'altres...
 
Reconegut pel citat Igor Markevitx com un compositor dels de veritat, malgrat haver esmerçat la majoria dels seus esforços en el camp de la pedagogia, com ho demostra el fet d’haver arribat a ser el successor de l'esmentada mítica pedagoga Nadia Boulanger, les seves composicions encara són una anomalia en les nostres programacions i el seu nom, més enllà d'uns cercles musicals molt reduïts, no ha assolit el posicionament de «referència» que es es mereix.
 
DINSIC Publicacions Musicals, al llarg de la seva història, ha mantingut un estret vincle amb el compositor en forma de diferents edicions de la seva obra, entre les quals l'esmentada cantata Ho sap tothom, i és profecia que podeu trobar aquí.
 
També, darrerament, s'ha publicat la seva integral de Cançons per a veu i piano que va presentar-se el passat desembre a La Salle Narcís Bonet de l’Schola Cantorum de París, institució acadèmica de gran prestigi que, des de la mort del compositor i pedagog català, va voler deixar reconeixement a Bonet amb el bateig d'aquesta Salle.