GEMC - Gremi d'editors de musica de Catalunya

Conegut, especialment, per la seva faceta com a director d'orquestra, a judici de la crítica una de les personalitats més fermes de la direcció musical a l'Estat espanyol del darrer mig segle, ja fa uns anys que el nom d'Antoni Ros Marbà (L'Hospitalet de Llobregat,1937) va lligat al món de la composició. DINSIC Publicacions Musicals ha publicat, així, algunes de les seves darreres composicions com la Meditació per al Divendres Sant per a orquestra de corda, la Simfonia al 1908 per a tenor, baríton, cor i orquestra (amb text de Miquel Desclot) o la Suite Intemporal per a orquestra. Si tot això ha passat en els primers anys de la dècada dels vint del segle XXI, no significa que el vincle de Ros Marbà amb la composició s'hagi iniciat fa pocs anys, però si que s'ha intensificat en haver baixat el ritme de compromisos professionals com a director. Com ha escrit Oriol Pérez i Treviño «Antoni Ros Marbà és un d'aquells músics integrals on es combina tant l'ofici de director d'orquestra, amb una esplèndida carrera prou coneguda i reconeguda de tots, amb el d'una necessitat interior com és el de la composició».

 

 

Estructurada en dos actes i tretze escenes amb un llibret en anglès d'Anthony C. Madigan, l'obra tracta els darrers dies del prestigiós escriptor alemany Walter Benjamin (1892-1940), mort en estranyes circumstàncies a l'esmentada població de Portbou. Es tracta, així, d'una òpera on el seu protagonista és Benjamin que protagonitza un tenor. Gershom Scholem, baríton, és l’amic que vol emportar-se'l a Tel Aviv. Hannah Arendt, mezzosoprano, és la primera persona que va a Portbou a investigar la mort del filòsof. Segons el mateix compositor, l'obra és escrita «molt lliurement. S’hi poden trobar arrels tonals. L’òpera és un tipus de música pensada pel teatre. L’acció dramàtica ha de tenir una certa orientació i la música ha de fomentar la memòria de l’espectador. Les postals o escenes segueixen un ordre cronològic. L’obra acaba a Portbou. Tots sabem el desenllaç, tot i que no sé sap ben bé si va ser un suïcidi o una sobredosi de morfina». Es tracta d'una partitura que requereix una gran orquestra on es troba un paper molt important per als instruments del piano i la celesta.

 

L'òpera ratifica el que expressa el musicòleg Francesc Cortès: «Antoni Ros Marbà fa de la composició un pilar indispensable de la vivència». I és que no podem oblidar com el músic hospitalenc, com així ho ens ha ensenyat la biografia de Lluís Brugués Antoni Ros Marbà, músic (DINSIC, 2022), va començar a compondre abans que a dirigir. El catàleg compositiu de Ros Marbà, a hores d'ara, abasta des de l’òpera Benjamin at Porbou fins a cantates, obres orquestrals, suites de ballet, cançons i diferents arranjaments. Sembla que el compositor Xavier Montsalvatge com també el crític musical Enrique Franco el van animar a compondre més. Si no ho va fer, possiblement, va ser perquè els compromisos orquestrals eren molt exigents com així ho demostra les seves titularitats al capdavant de formacions com l'Orquestra Ciutat de Barcelona, l'Orquestra Nacional d'Espanya, la Nederlands Kamerorkest, la Real Filharmonia de Galicia o invitacions a altres orquestres com la rebuda, el 1978, de Herbert von Karajan per dirigir l'Orquestra Filharmònica de Berlín. No només això. Ros Marbà ha estat al capdavant d'un importantíssim nombre d'estrenes de compositors com ara Luis de Pablo, Carmelo Bernaola, Joaquim Homs, Josep Soler, Albert Sardà, Carles Guinovart, Xavier Benguerel, Josep Maria Mestres Quadreny, Xavier Montsalvatge, entre molts d'altres.

 

Segons el citat llibretista Antony C.Madigan, autor del llibre de converses amb el nostre músic Un acto de libertad (2008), «Ros Marbà navega a contracorrent» en haver cercat la seva veu pròpia determinada per la necessitat interior característica dels grans creadors com és, indubtablement, Antoni Ros Marbà.