Xavier Montsalvatge
22/12/2025
Xavier Montsalvatge (1912–2002) és una de les figures més destacades de la música catalana del segle XX i un referent essencial per entendre l’evolució musical de Catalunya durant la segona meitat del segle. La seva trajectòria artística s’inscriu en un context històric marcat per la Guerra Civil, la repressió cultural del franquisme i l’aïllament respecte dels principals corrents musicals europeus. En aquest escenari, Montsalvatge va exercir un paper clau en la reconstrucció i modernització del panorama musical català.
Un dels aspectes més rellevants de la seva aportació és la seva funció com a pont entre la tradició i la modernitat. Hereu del llegat del noucentisme i del nacionalisme musical català, Montsalvatge no va optar per una ruptura radical amb el passat, però tampoc es va quedar ancorat en formes estètiques conservadores. Al contrari, va desenvolupar un llenguatge personal que incorporava progressivament elements moderns sense renunciar a la claredat formal ni a la comunicació amb el públic. Aquesta actitud va contribuir decisivament a normalitzar la modernitat musical a Catalunya.
En la seva etapa inicial, destaca l’anomenat antillanisme, una estètica inspirada en ritmes i sonoritats del Carib, present especialment a les seves Cinco canciones negras (1945). Aquesta obra va suposar una renovació profunda del llenguatge musical català, ja que s’allunyava del folklore tradicional i apostava per un cosmopolitisme obert i innovador. L’antillanisme va tenir una gran projecció internacional i va consolidar Montsalvatge com un compositor de primer nivell fora de l’àmbit estrictament català.
A partir dels anys cinquanta, el compositor va evolucionar cap a un llenguatge més abstracte, incorporant elements del neoclassicisme, del dodecafonisme i del serialisme lliure. Tot i això, Montsalvatge sempre va mantenir una actitud crítica davant les avantguardes més radicals, evitant el dogmatisme estètic. La seva música conserva un fort component líric i expressiu, fet que la fa accessible i equilibrada, i que explica en part la seva continuada presència en sales de concerts i teatres d’òpera.
Paral·lelament a la seva tasca com a compositor, Montsalvatge va tenir un paper fonamental com a crític musical i divulgador cultural. Des de les seves col·laboracions a La Vanguardia, va contribuir a difondre les noves tendències europees i a formar el gust musical del públic català. Aquesta activitat intel·lectual va ser clau per reconnectar la vida musical del país amb l’escena internacional.
Finalment, la seva producció en àmbits com la música vocal, simfònica i operística —amb obres com El gato con botas o Una voce in off— va reforçar la projecció exterior de la música catalana. En general, Xavier Montsalvatge representa una figura central en la música catalana de la segona meitat del segle XX, tant per la seva obra com pel seu paper com a mediador cultural i intel·lectual.